*1975.- Aspecte que presentava la Casa Lleó Morera durant el franquisme i els primers anys de democràcia amb les amputacions de la part superior de la façana. (Foto: Jordi Bellver)
*1975.-
Un altra imatge de la façana amputada. A banda dels elements
desapareguts, detalls com els aparells d'aire condicionat a la vista o
els rètols comercials sobre les balconades ens transporten a una època
en la qual no es tenia especial consideració cap a les obres d'art.
Una de les joies modernistes del nostre passeig de Gràcia com és la Casa
Lleó Morera (1905), obra de Lluís Domènech i Montaner, va tenir des
dels inicis dels anys 1940's fins a finals dels 1980's un aspecte molt
diferent a l'original i també a l'actual.
Acabada la Guerra Civil, l'edifici va ser desprovist de tota
l'ornamentació del seus terminal de la façana, que incloien els pinacles
i un elegant templet que s'aixecava sobre l'angle de la cantonada. Com
s'ha dit, aquest aspecte amputat és el que va lluir durant pràcticament
tot el franquisme i més d'un deceni després de la recuperació de la
democràcia al país.
La Casa Lleó Morera ja no agradava als noucentistes que menyspreuaven el
modernisme i veien en aquest edifici un dels exponents màxims de
l'estil arquitectònic que els havia precedit. Després de la victòria
franquista a la Guerra Civil el nou ordre va abraçar les línies
neoclàssiques en les seves construccions oficials i, com era d'esperar,
no va tenir cap interès en preservar l'arquitectura modernista present a
molts edificis de l'Eixample.
La primera intervenció, poc després d'acabada la guerra fou l'eliminació
del templet i els pinacles. El desmuntatge d'aquest elements tenia la
seva justificació. El templet havia estat utilitzat durant la guerra com
a posició de defensa davant els revoltats i s'hi havien instal·lar
metralladores per disparar sobre el passeig de Gràcia. El foc creuat
havia afectat part de l'estructura del templet i la part superior de la
façana, de manera que el més prudent era eliminar tot allò que pogués
suposar un perill de despreniment
Poc després, a l'any 1943, Pablo Loewe va llogar els baixos de la Casa
Lleó Morera amb l'objectiu d'instal·lar-hi una de les seves botigues de
moda i complements de luxe. El disseny de l'establiment fou encarregat
al decorador madrileny Ferrer Bartolomé que no va tenir cap interès a
respectar l'arquitectura original de l'edifici. Així es van perdre els
finestrals modernistes amb les escultures femenines originals d'Eusebi
Arnau que acompanyaven les jardineres de les varanes. Les cròniques de
l'època expliquen que van ser destrossades a cops de mall davant dels
atònits vianants que transitaven pel passeig de Gràcia. El porter de la
finca va guardar els caps i Salvador Dalí els hi va comprar
posteriorment i se'ls va endur a Port Lligat, Anys després serien
instal·lats al pati del Teatre Museu de Figueres.
Una de les jardineres dels finestrals dels baixos desaparegudes en instal·lar-s'hi la botiga Loewe a l'any 1943.
Els caps d'aquestes escultures eliminades es poden veure avui al pati del Teatre-Museu Dalí de Figueres
El 1967 una nova reforma de la botiga Loewe va comportar
l'eliminació dels pocs elements decoratius originals de Domènech i
Muntaner que havien sobreviscut a la intervenció de 1943.
L'any 1987 es va encarregar a l'estudi d'arquitectura d'Òscar Tusquets
un projecte per recuperar el templet i els pinacles de la part superior
de la façana, que fou enllestit un any després. Un volum cúbic d'accés
al terrat, situat lleugerament endarrerit en relació a la linia de la
façana, va ser restaurat però sense reposar-hi els seus ornaments
originals.
Finalment l'any 1992 Loewe va voler reformar novament la seva
botiga i l'ajuntament els va imposar recuperar part dels elements
perduts a la façana dels baixos. Amb aquesta nova actuació es van refer
les escultures dels lleons i les flors de morera de les columnes de
l'entrada, que feien referència directa al binomi Lleó-Morera, els
cognoms dels primers propietaris de la finca.
