1714- Els 130 presidents de la Generalitat

Els 130 presidents de la Generalitat

Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser reconeguda de ple dret.
Els 129 presidents de la Generalitat
S. XIV
1.Berenguer de Cruïlles. 1359-1362
2.Romeu Sescomes. 1363-136(4)
3.Ramon Gener. 136(4)-1365
4.Bernat Vallès. 1365
Bernat Vallès. 1365-1367 [*]
Romeu Sescomes. 1375-1376 [*]
5.Joan I d'Empúries. 1376
6.Guillem de Guimerà. 1376-1377
7.Galceran de Besora. 1377-1378
Ramon Gener. 1379-1380 [*]
8.Felip d'Anglesola. 1380
9.Pere Santamans. 1381-1383
10.Arnau Descolomer. 1384-1389
11.Miquel de Santjoan. 1389-1396
12.Alfons de Tous. 1396-1413
.
S. XV
13.Marc de Vilalba. 1413-1416
14.Andreu Bertran. 1416-1419
15.Joan Desgarrigues. 1419-1422
16.Dalmau de Cartellà. 1422-1425
17.Felip de Malla. 1425-1428
18.Domènec Ram. 1428-1431
Marc de Vilalba. 1431-1434 [*]
19. Pere de Palou. 1434-1437
20.Pere de Darnius. 1437-1440
21.Antoni d'Avinyó i de Moles. 1440-1443
22.Jaume de Cardona i de Gandia. 1443-1446
23.Pero Ximénez de Urrea. 1446-1449
24.Bertran Samasó. 1449-1452
25.Bernat Guillem Samasó. 1452-1455
26.Nicolau Pujades. 1455-1458
27.Antoni Pere Ferrer. 1458-1461
28.Manuel de Montsuar. 1461-1464
29.Francesc Colom. 1464-1467
30.Ponç Andreu de Vilar. 1467-1470
31.Miquel Samsó. 1470-1473
32.Joan Maurici de Ribes. 1473-1476
33.Miquel Delgado. 1476-1478
34.Pere Joan Llobera. 1478-1479
35.Berenguer de Sos. 1479-1482
36.Pere de Cardona. 1482-1485
Ponç Andreu de Vilar. 1485-1488 [*]
37.Juan Payo Coello. 1488-1491
38.Joan de Peralta. 1491-1494
39.Francí Vicens. 1494-1497
40.Pedro Mendoza. 1497-1500
.
S. XVI
41.Alfons d'Aragó. 1500-1503
42.Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls. 1503-1504
43.Gonzalo Fernández de Heredia. 1504-1506
44.Luís Desplà i d'Oms. 1506-1509
45.Jordi Sanç. 1509-1512
46.Joan d'Aragó. 1512-1514
47.Jaume Fiella. 1514-1515
48.Esteve de Garret. 1515-1518
49.Bernat de Corbera. 1518-1521
50.Joan Margarit i de Requesens. 1521-1524
51.Lluís de Cardona i Enríquez. 1524-1527
52.Francesc de Solsona. 1527-1530
53.Francesc Oliver i de Boteller. 1530.1533
54.Dionís de Carcassona. 1533-1536
55.Joan Pasqual. 1536-1539
56.Jeroni de Requesens i Roís de Liori. 1539-1542
57.Miquel Puig. 1542-1545
58.Jaume Caçador. 1545-1548
59.Miquel d'Oms i Sentmenat. 1548-1551
60.Onofre de Copons i de Vilafranca. 1551-1552
61.Miquel de Ferrer i de Marimon. 1552
62.Joan de Tormo. 1552-1553
63.Miquel de Tormo. 1553-1554
64.Francesc Jeroni Benet Franc. 1554-1557
65.Pere Àngel Ferrer i Despuig. 1557-1559
66.Ferran de Lloaces i Peres. 1559-1560
Miquel d'Oms i de Sentmenat. 1560-1563 [*]
67.Onofre Gomis. 1563-1566
68.Francesc Giginta. 1566-1569
69.Benet de Tocco. 1569-1572
70.Jaume Cerveró. 1572-1575
71.Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1575-1578
Benet de Tocco. 1578-1581 [*]
72.Rafael d'Oms. 1581-1584
73.Jaume Beuló. 1584
Pere Oliver de Boteller i de Riquer. 1584-1587 [*]
74.Martí Joan de Calders. 1587
75.Francesc Oliver de Boteller. 1587-1588
76.Jaume Caçador i Claret. 1590-1593
77.Miquel d'Agullana. 1593-1596
Francesc Oliver de Boteller. 1596-1598 [*]
78.Francesc Oliveres. 1598-1599
79.Jaume Cordelles i Oms. 1599-1602
.
S. XVII
80.Bernat de Cardona i de Queralt. 1602-1605
81.Pere Pau Caçador i d'Aquilar-Dusai. 1605-1608
82.Onofre d'Alentorn i de Botella. 1608-1611
83.Francesc de Sentjust i de Castre. 1611-1614
84.Ramon d'Olmera i d'Alemany. 1614-1616
85.Miquel d'Aimeric. 1616-1617
86.Lluís de Tena. 1617-1620
87.Benet Fontanella. 1620-1623
88.Pele de Magarola i Fontanet. 1623-1626
89.Francesc Morillo. 1626- 1629
90.Pele Antoni Sella. 1629-1632
91.Esteve Salacruz. 1632
92.Garcia Gil de Manrique y Maldonado. 1632-1635
93.Miquel d'Alentorm i de Salbà. 1635-1638
94.Pau Claris i Casademunt. 1638-1641
95.Josep Soler. 1641
96.Bernat de Cardona i Raset. 1641-1644
97.Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç. 1644-1647
98.Andreu Pont. 1647-1650
99.Pau del Rosso. 1650-1654
100.Francesc Pijoan. 1654-1656
101.Joan Jeroni Besora. 1656-1659
102.Pau d'Àger. 1659-1662
103.Jaume de Copons i de Tamarit. 1662-1665
104.Josep de Magarola i de Grau. 1665-1668
105.Joan Pagès i Vallgornera. 1668-1671
106.Josep de Camporrells i de Sabater. 1671-1674
107.Esteve Mercadal i Dou. 1674-1677
108.Alfonso de Sotomayor. 1677-1680
109.Josep Sastre i Prats. 1680-1683
110.Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 1683-1686
111.Antoni de Saiol i de Quarteroni. 1686-1689
112.Benet Ignasi de Salazar. 1689-1692
113.Antoni de Planella i de Cruïlles. 1692-1695
114.Rafael de Pinyana i Galvany. 1695-1698
115.Climent de Solanell i de Foix. 1698-1701
.
S. XVIII
116.Joan Antoni Valls i Pandutxo. 1701
Antoni de Planella i de Cruïlles. 1701-1704 [*]
117.Francesc de Valls i Freixa. 1704-1706
118.Josep Grau. 1706-1707
119.Manuel de Copons i d'Esquerrer. 1707-1710
120.Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 1710-1713
121.Josep de Vilamala. 1713-1714
.
S. XX
122.Francesc Macià i Llussà. 1931-1933
123.Lluís Companys i Jové. 1933-1940
124.Josep Irla i Bosch. 1940-1954
125.Josep Tarradellas i Joan. 1954-1980
126.Jordi Pujol i Soley. 1980-2003
.
S. XXI
127.Pasqual Maragall i Mira. 2003-2006
128.José Montilla i Aguilera. 2006-2010
129.Artur Mas i Gavarró. 2010-2016
130.Carles Puigdemont Casamajó.2016-

                   Pau Clarís  94e. President de la Generalitat

Ofrena floral de Lluís Companys a l’actual Passeig Lluís Companys

Ofrena floral de Lluís Companys a l'estàtua de Pau Claris quan el monument estava (i encara està) al passeig que actualment porta el seu nom. L'estàtua de Pau Claris es va col·locar l'any 1917 a un lateral de l'Arc de Triomf (on fins al 1914 hi havia hagut l'estàtua de Rafael Casanova que aquell any va ser traslladada a Ronda Sant Pere i posada en l'actual pedestal). Durant el franquisme la varen treure (va estar en un magatzem com l'estàtua de Rafael Casanova) i l'any 1977 va tornar al Passeig de Lluís Companys (fins l’any 1979 anomenat Passeig Víctor Pradera) però estava instal·lada darrere l'Arc de Triomf, al mig del passeig. Més recentment (possiblement en motiu de la construcció del pàrquing que hi ha sota el Passeig Lluís Companys) va recuperar la seva ubicació inicial, entre l'Arc de Triomf i l'I.E.S. Pau Claris

El 11 de septiembre de 1714, tras un sitio de más de un año, Barcelona capitulaba ante las tropas francocastellanas de Felipe V. Un mes antes, los soldados borbónicos habían logrado penetrar por una brecha de la muralla, pero habían sido rechazados por los milicianos de la Ribera, que demostraron el porqué de su fama de aguerridos. El rey Borbón, que recordaba bien aquella humillación, ordenó construir precisamente en la Ribera la fortaleza destinada a mantener a la díscola Barcelona bajo control. Para ello fueron derruidas sin contemplaciones más de mil casas, con sus calles, sus plazas y sus parroquias. El barrio más activo de la ciudad resultó mutilado y muchos de sus habitantes se quedaron con lo puesto. Para más inri, tuvieron que arrimar el hombro en las obras y sufragar los gastos con sus impuestos. Tantas penurias espolearon la imaginación popular y pronto corrió el bulo de que bajo cada una de las murallas de la fortaleza había sido enterrado un hombre vivo, a modo de sacrificio propiciatorio para garantizar que jamás se hundiría.

Un siglo y medio más tarde, cuando el gobierno autorizó la demolición de la Ciudadela, Barcelona aún no había olvidado el trauma de 1714. De ahí que hubiera una avalancha de voluntarios dispuestos a echar al suelo a golpe de pico aquel espectro del absolutismo. Igual que los berlineses en 1989, muchos ciudadanos se llevaron a casa piedras del derribo, pequeños símbolos de la revancha del pueblo. Todavía hoy, en la fachada de una casa antigua de Sarrià, se conserva un friso con motivos militares arrancado a mazazos de la odiada Ciudadela.