Fotos y datos de las curiosidades de Barcelona de ayer recopiladas de libros,diarios,prensa,Blogs,pagina web.y documentacion de redes.
martes, 1 de diciembre de 2015
Exposició del 1929
L'Exposició 1929
Vista del Palau Nacional amb els projectors al fons
L'Exposició
Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees
que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa.
També participaren expositors
privats japonesos i nord-americans.Cal destacar
que a Barcelona es guardava un grat record de l'Exposició Universal de 1888, esdeveniment que suposà un gran
avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la
remodelació del Parc
de la Ciutadella. Per
això es projectà aquesta nova exposició, per donar a conèixer els nous avenços
tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana a l'exterior. Unavegada més,
l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en aquest cas la
muntanyade Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d'Espanya.
L'Exposició
suposà un gran desenvolupament urbanístic per Barcelona, així com un banc deproves
pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle XX. A nivell local, representà la
consolidació del noucentisme, estil d'aire clàssic que substituí al modernisme preponderant a Catalunya durant la
transició de segle; a més a més, suposà la introducció a Espanya dels corrents
d'avantguarda internacionals, especialment el racionalisme,
a través del Pavelló
d'Alemanya de Ludwig
Mies van der Rohe. L'Exposició deixà nombrosos edificis
i instaŀlacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional,
la Font
Màgica, el Teatre Grec,
el Poble Espanyol i l'Estadi Olímpic.
Vista
nocturna de la plaça de la Mecànica il·luminada, conjunt projectat amb
motiu de la celebració de l'Exposició Universal de 1929: A l'esquerra de
la imatge, la Torre de la Llum; a la dreta, el Palau de l'Art Tèxtil;
en primer terme, els espàrrecs de llum. Foto: Serra de Budallés,
Hermenter.
La idea d'una
nova exposició, promoguda per l'arquitecte Josep
Puig i Cadafalch,
començà a gestar-se el 1905 com una forma de dur a terme el nou pla d'enllaços de Barcelona dissenyat per Léon Jaussely.Inicialment es volia que el recinte
de l'exposició estigués situat a la zona del Besòs, però el 1913 es decidí la seva ubicació definitiva a Montjuïc. A causa de l'apogeu
de la indústria elèctrica des de finals del segle XIX es pensà realitzar una Exposició d'Indústries Elèctriques.
El regidor lerrouxistaPich i Pon, amb interessos empresarials al
sector elèctric, va ser un dels impulsors d'aquesta temàtica per a l'exposició.Prevista en principi per al 1917, s'endarrerí a causa de l'esclat de la Primera
Guerra Mundial.
El projecte
de Puig i Cadafalch rebé el recolzament de la institució empresarial Foment del
Treball Nacional, especialment de Francesc d'Assís Mas, un dels seus dirigents,
que s'encarregà de les negociacions amb els diversos organismes oficials
implicats en el projecte. Així doncs, el 1913 es va crear una comissió mixta
per l'organització de l'esdeveniment, formada per representants del Foment
Nacional del Treball i de l'Ajuntament, essent nomenats comissaris de
l'organització Josep Puig i Cadafalch, Francesc Cambó i Joan Pich i Pon.
El 1915 es presentà un primer avantprojecte a càrrec de Puig i Cadafalch, que
es dividí en tres projectes més concrets, cadascú encarregat a un equip
d'arquitectes:
Puig i Cadafalch –amb Guillem
Busquets– es reservà la part baixa de la muntanya,
destinada a la Secció Oficial;
Lluís Domènech i Montaner i Manuel
Vega i March s'encarregaren de la part alta de la
muntanya, destinada a Secció Internacional;
Enric Sagnier i Villavecchia i August
Font i Carreras
desenvoluparen el sector de Miramar, destinat a una possible Secció Marítima
del certamen que, finalment, no es dugué a terme
Plaza de la Hidraulica del recinto de la exposición
El funicularde la Exposición de 1929
Restos del antiguo funicular inaugurado a finales de 1928 en Barcelona Fotos:Xavi Casino Otro de los tramos que aún se mantiene en pie del antiguo funicular Xavi Casinos
Unas curiosas ruinas sorprenden al paseante que accede al Palau
Nacional de Montjuïc desde la calle Guàrdia Urbana. Sobre un camino
peatonal descansan los restos de una estructura semejante a un puente. Y
si uno sigue su rastro, descubre entre la vegetación lo que queda de
una pronunciada rampa. Se trata del vestigio de lo que fue el funicular de la Exposición de 1929, que tuvo una vida más que efímera pero cuyo hormigón resiste allí el paso de las décadas.
El
funicular fue inaugurado a finales de 1928 y fue desmantelado al final
del evento. Cubría un trayecto de tan solo un centenar de metros. Partía
muy cerca de la actual confluencia de la calle Guàrdia Urbana
y el paseo de Santa Madrona, al pie de las escalinatas flanqueadas por
fuentes y saltos de agua por las que se accede al paseo de Jean
Forestier.
Allí aún se intuye la embocadura del desparecido
funicular, pero es necesario mirar hacia arriba para descubrir entre los
árboles una vieja rampa. Por ella transitaron hace 86 años quienes
querían llegar de un modo cómodo y rápido al Palau Nacional.
También son visibles los restos de unas escalinatas por las que se
accedía a los vagones. Unos 30 metros más arriba permanece erguido sobre
un camino el puente en forma de arco que salvaba el desnivel hasta lo
que hoy es un pequeño mirador en el que durante la Exposición estuvo la
terminal del funicular. En algunas fotografías de la época puede verse
que era una estructura circular coronada con una cúpula.
Tras su desmantelamiento, el funicular fue trasladado a Núria.
Hasta mediados de los 80 permaneció en servicio, como medio de acceso
al antiguo Hotel Puigmal, aunque muy deteriorado e infrautilizado.
Finalmente, la Generalitat lo desmanteló.
Funicular per
pujar al Palau Nacional.
Les obres es
van endarrerir diversos anys, essent finalitzades el 1923; malauradament, la instauració aquell any de la dictadura de Primo de Rivera postergà la celebració de l'esdeveniment, qui va decidir
postergar-la fins el 1929, per a que coincidís amb l'Exposició Iberoamericana de Sevilla. El règim dictatorial espanyolitzà el
certamen: canvià el nom del Poble Espanyol,
que originalment havia de ser Iberona;
donà nom a la Plaça d'Espanya;
enderrocà el 1928 les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, i creà una
comissió per construir el "monumento
a la raza hispana", aprofitant la iniciativa del president argentíHipólito
Yrigoyen, que el 1917 havia fixat el 12 d'octubre com a "día de la raza". Tanmateix, el pas del temps deixà
obsolet l'objectiu de dedicar l'Exposició a les Indústries Elèctriques,
decidint-se el 1925 que es denominaria Exposició Internacional de Barcelona. El canvi d'objectiu féu
que es reorganitzés l'Exposició dedicant-la a tres vessants: la indústria, els esports i l'art. En aquest nou període Puig i
Cadafalch va ser relegat per les seves idees catalanistes i la seva vinculació amb la Mancomunitat, i l'organització recaigué en mans
del marquès
de Foronda, essent
nomenat Pere
Domènech i Roura
director de les obres Cal fer el breu incís que la
dictadura del moment pretenia eliminar qualsevol signe d'identitat catalana a
ulls del món per a convergir amb un projecte nacionalista espanyolitzador (el
qual, sota diferent signe polític, ha sobreviscut fins al segle XXI) i també
cal subratllar que, gràcies a l'iniciativa popular, l'any 2010 les Quatre
Columnes d'en Josep Puig i Cadafalch es tornaren a aixecar de nou al mateix
indret on foren emplaçades en un inici com a símbol de la perseverança, la
convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional
catalana.
El
desenvolupament posterior del certamen evidencià una gran varietat estilística
als edificis construïts per diversos arquitectes, alguns fidels al noucentisme
imperant a l'època, però altres recurrents a tendències historicistes
i eclèctiques que pervivien des de finals del segle XIX, amb especial
influència de l'art barroc espanyol. Malgrat aquesta diversitat,
un segell comú a totes les construccions –almenys les oficials–, fou un sentit
monumental i grandiloqüent de concebre l'arquitectura. En canvi, als pavellons
privats i de la Secció Internacional es troben solucions més avançades,
paraŀleles als corrents d'avantguarda de l'època, principalment l'art déco i el racionalisme, les que a més
subjau la intenció de conjugar funcionalisme i estètica.
La
inauguració es produí el 19 de maig de 1929, efectuada pel rei Alfons XIII, amb l'assistència del president del
govern, Miguel Primo de Rivera, així com múltiples personalitats del món de la
política, l'economia i la cultura catalanes, encapçalats per l'alcalde Darius
Rumeu i Freixa, baró de Viver. Tanmateix, van assistir unes 200.000 persones entre el públic en
general.
L'Exposició
tingué un èxit relatiu, ja que durant la seva celebració es produí el cèlebre crack de la borsa de Nova York, el 29 d'octubre de 1929, fet que va reduir el nombre de participants al certamen. El saldo
final fou d'un dèficit d'uns 180 milions de pessetes de l'època (uns 300
milions d'euros actuals).
Construït
durant l'Exposició Universal. Després de la Guerra Civil, va ser
destruït durant el franquisme. En el seu lloc s'aixeca l'edifici de
jutjats, que ara serà substituït i, esperem, enderrocat TORRE DE LA LLUM
Plaça de l'Univers.
*1929.- Vista aeria de la Torre de la Llum edificada sobre una de les portes d'accés a la plaça de l'Univers.
Aquesta torre, que arribava a una alçada de 50 metres, s'enlairava sobre
el cos central del triple arc d'accés a la plaça de l'Univers des del
Paral.lel situat entre els palaus de l'Art Tèxtil i de Comunicacions i
Transports.
La part central de la torre guardava una certa semblança amb les dues
torres venecianes de la plaça Espanya que donen accés al recinte firal,
si bé aquesta era més estreta i el seu remat original resolt amb una
llanterna va ser eliminat a principis dels anys 1960's per problemes
estructurals.
*1929.- Una visió nocturna de la torre iluminada durant la celebració de l'Exposició.
1933.-
Emplaçament exacte (cercle vermell) de la Torre de la Llum sobre un
plànol municipal posterior a la clausura de l'Exposició de 1929. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la)
El 1966 s'enderrocava el Palau Central (antic Palau de l'Art Tèxtil) i
es van elaborar tot un seguit de projectes de remodelació de la plaça de
l'Univers i el seu entorn, que acabarien amb la construcció del nou
Palau del Cinquentenari. Pel que fa a la Torre de la Llum es va preveure
de susbtituir-la per una altra, de linia més moderna, que finalment mai
s'arribà a construir.
Finalment al 1984, quan es va acometre una nova reordenació integral de
la plaça de l'Univers i del sector del recinte firal contigu al
Paral.lel, es va optar per suprimir la torre que fou enderrocada.
1964.-
Malgrat haver perdut l'esplendor del passat i el seu coronament, als
anys 1960's la Torre de la Llum encara destacava sobre el recinte firal
de Montjuïc. Aqui la veiem durant la celebració de la Fira de Mostres.
1967.-
Després de l'enderroc del veí Palau Central (ex Palau de l'Art Tèxtil a
l'Exposició de 1929), la Fira de Barcelona va encarregar un projecte de
reforma de la torre per recuperar la seva funció de far, que mai va ser
executat. A l'esquerra la torre en els seus últims anys d'existència ja
sense el remat del cim. A la dreta el projecte de la nova torre amb un
far. (Fotos: Arxiu La Vanguardia).
PALAU DE L'ART TÈXTIL / PALAU CENTRAL.
Exposició Universal 1929 / Fira de Barcelona (1929-1965)
Entre els nombrosos palaus que varen poblar el recinte de Montjuïc
durant l'Exposició Internacional de 1929, el dedicat a l'Art Tèxtil era
el que presidia la plaça de l'Univers (inicialment coneguda com a plaça
de la Mecànica). L'edifici era obra dels arquitectes Joan Roig i Emili
Canosa. Disposava d'una superficie d'exposició de 20.000 metres quadrats
i del seu aspecte extern en destacaven diverses seccions: un cos
central d'inspiració renaixentista, una façana neoclàssica i una
balaustrada de creteria plateresca, tot rematat per quatre torres
acabades amb cúpula i llanternó
Durant els dies de l'Exposició al seu interior es va poder veure
l'estand alemany de la seda, obra de l'arquitecte Mies van der Rohe i la
interiorista Lilly Reich. A banda d'aquest, altres estands d'empreses
d'Alemanya, Aústria, França, Itàlia, Suïssa i Espanya, tots ells
dedicats a la indústria tèxtil, completàven el conjunt exposat en aquest
palau.
1929.- Vista del Palau de l'Art Tèxtil des de la plaça de l'Univers durant l'Exposició Internacional.
Acabada la Guerra Civil va incorporar-se al recinte firal, amb el nom de
Palacio Central. L'edifici va presentar aviat problemes estructurals i
els costos de reparació i reforma eren molt alts, la qual cosa va acabar
amb un dictàmen tècnic que aconsellava el seu enderrocament. Així
doncs, a finals de l'any 1965 es va procedir a la seva eliminació i en
els anys següents es va endegar un procés orientat a tancar aquell
frontal de la plaça de l'Univers amb un nou palau de linia més moderna i
trencadora, que conclouria amb la construcció del Palau del Cinquentenari inaugurat el 1970.
1928.- Un dibuix del projecte del Palau de l'Art Tèxtil
1929.-
Aspecte de la façana original del palau durants els dies de la
celebració de l'Exposició amb el frontó pintat al fresc que coronava la
porta principal d'accés.
El Palau de la Metal·lúrgia és un dels principals i més amplis
del sector d'entrada des de la plaça Espanya a l'Exposició de 1929 i de
l'actual recinte firal de Montjuïc. De planta rectangular, és obra dels
arquitectes Amadeu Llompart i Alexandre Soler i March. Ocupa tota la
banda dreta de l'avinguda de la Reina Maria Cristina mirant des de la
plaça Espanya al Palau Nacional, i el seu element més característic és
la gran cúpula polièdrica que s'aixeca al centre del recinte.
1929.- Vista general del Palau de la Metal·lúrgia des de la Font Màgica.
El seu nom original durant l'Exposició de 1929 fou Palacio de la Metalurgia, Electricidad y Fuerza Motriz.
La seva façana original presentava un gran frontó clássic sobre el seu
accés principal que era decorat amb pintures al fresc de Francesc
d'Assís Galí. Els plafons de l'entrada foren també pintats per
l'esmentat artista juntament amb Josep Obiols i Manuel Humbert. Enric
Casanoves va completar el conjunt amb un seguit d'escultures
al·legòriques. L'estil arquitectònic s'inspirava en el expressionisme
alemany amb evocacions d'art déco i mantenia una certa unitat amb el
neoclàssic Palau Número 1, situat just enfront amb un seguit de
columnes en les seves tres grans portes d'accés.
En acabar l'Exposició de 1929, les instal·lacions del Palau de la
Metal·lúrgia varen ser convertides en estudis cinematogràfics(*) com
també succeiria amb d'altres edificis del recinte (Palau de la
Química-Estudis Orphea). En aquest cas, Abelardo Trilla i Adolfo De la
Riva en foren els promotors. Els estudis van sobreviure a la Guerra
Civil i continuaren actius fins al 1956. Posteriorment l'edifici es va
incorporar al recinte firal de Montjuïc.
1952.-
Aquell any es va rehabilitar la cúpula i es van desmuntar les peces de
la coberta per substituïr-les, com es pot apreciar en aquesta foto
captada durant una Missa de campanya.
(Foto: Pérez de Rozas / AFB)
Cap a finals dels anys 1960's, amb la reactivació de la Fira de
Barcelona, el palau va ser objecte d'una intervenció externa que, tot
respectant l'estructura interior, va canviar radicalment l'aspecte de la
façana, amb un revestiment nou, parcialment metàl·lic i amb portes de
vidre als accesos. També s'hi van col.locar sengles murals ceràmics al
costat de cada accés. La inauguració de la nova cara del Palau de la
Metal·lúrgia va tenir lloc a l'edició de la Fira Internacional de
Mostres de 1969. Posteriorment tot el frontal de la resta de la façana
va ser plantats de xipresos que en realitat l'ocultaven. De l'antiga
façana no en va quedar ni rastre i certament quan es comparen l'aspecte
actual amb l'original és facil arribar a la conclussió que, a banda de
trencar la unitat d'estil, el resultat final, visible encara avui, va
ser un nyap considerable que fa força mal als ulls.
2007.-
Aspecte actual de l'accés principal al Palau de la Metal·lúrgia amb la
reforma de la façana realitzada a finals dels anys 1960's.
Silla Barcelona
La silla Barcelona o silla Mies Van Der Rohe modelo MR90, fue diseñada en 1926 por el arquitecto y diseñador industrial Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrán, 27 de marzo de 1886 – Chicago, 17 de agosto de 1969) Mies Van Der Rohe fue director de la escuela Bauhaus entre el año 1930 y 1933. La silla Barcelona se diseñó para decorar el pabellón de Alemania en la exposición universal de Barcelona de 1929. Es de diseño austero y funcional como todo lo que salía de las mentes de los miembros de la escuela Bauhaus. La estructura de la silla era de acero inoxidable pulido, y la superficie y el respaldo del asiento de cuero. El
diseño estaba basado en una silla utilizada en la antigua Roma, la
silla Curulis pero su desarrollo industrial le dio un toque elegante y
armonioso que le da forma de pieza artística digna de ser expuesta en
cualquier galería de arte. La silla fue el objeto más famoso de todo el mobiliario del pabellón pero también diseñó el otomano, el sofá y la mesa auxiliar Un año más tarde diseñó el diván Barcelona para la casa del arquitecto Philip Johnson. Son
piezas de colección para entendidos, pero a la vez, objetos cotidianos
que podemos ver cada día en oficinas, bancos o cualquier empresa de las
que a veces visitamos. Obras de arte que decoran nuestro entorno y que a veces pasan desapercibidas, como la silla Wassily de Marcel Breuer o el sillón LC2 de Le Corbusier. No
siempre tenemos que ir a museos o galerías para poder observar y
admirar autenticas obras de arte, en ocasiones las tenemos más cerca de
lo que creemos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario