Joan Escofet i Palau
Joan Escofet i Palau va néixer a Cadaqués (Alt Empordà) el 1720 i va morir a la mateixa població el 1808. Fou un enginyer i militar català.
El seu llinatge, dedicat al comerç, s'establí a la vila al segle XVI. Als 19 anys ingressà a l'exèrcit. El 1742 participà en l'expedició a Itàlia, on lluità durant set anys i fou ferit en diverses ocasions. Accedí a l'Acadèmia Militar de Barcelona (1749), en la qual obtingué el títol d'enginyer i exercí com a docent. El 1755 fou nomenat enginyer ordinari amb grau de capità. Entre 1760 i 1762, dirigí les obres del nou camí entre Barcelona i Lleida. El 1766 passà a projectar el castell d'Ayamonte (Huelva) i les séquies reials de Motril (Granada) i València. El 1769 s'establí a Lorca (Múrcia) on treballà també en la conducció d'aigües. Durant els anys setanta viatjà repetidament a Amèrica (Veneçuela i Argentina). Fou nomenat brigadier i governador militar de Roses (1780), tinent del rei a Barcelona (1789) i va ser ascendit a mariscal de camp i destinat a Figueres (1791), a fi de contenir la contaminació revolucionària, tot dirigint el cordó sanitari de frontera. A l'esclat de la Guerra Gran, fou enginyer general de l'exèrcit de Catalunya i Rosselló. Conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles, el Fort dels Banys i Ceret (abril del 1793). El 1795, com a comandant general de l'Empordà, combaté a Roses i Cadaqués fins a la pau de Basilea. L'any següent fou nomenat governador militar i polític de Barcelona, càrrec que exercí fins a jubilar-s'hi el 1798.
El fondo Joan Escofet i Palau, tesoro del siglo XVIII catalán
El
fondo tiene un carácter excepcional, tanto por ser muy raros los fondos
de personalidades relevantes de los siglos XVIII y XIX que se conservan
en archivos públicos, como por su riqueza de contenidos y su volumen
espectacular
"Constitution de la République Française, proposée au peuple
français par la Convention Nationale", Paris : Fructidor, an III. CAT/
ANC 1-1021 UC 142
A finales de 2012 ingresó a título de comodato, de la familia Bach, el fondo personal del general de Cadaqués, Joan Escofet i Palau.
Su archivo estuvo en manos de la familia Duran primero y finalmente en
la de los depositantes, ambas estirpes cadaquesenses. El fondo resulta
excepcional, tanto por el hecho que són muy insólitos los fondos
personales de individuos relevantes de los siglos XVIII y XIX que se
conserven en archivos públicos, como por su riqueza de contenidos y por
su espectacular volumen. Podemos hablar de un auténtico tesoro, si
tenemos en cuenta que documenta con extraordinario detalle los aspectos
más destacados de la trayectoria vital de uno de los militares catalanes
más relevantes de la segunda mitad del setecientos. Durante los
primeros meses de este año, el fondo documental ha sido objeto de un
primer tratamiento archivístico que ha incluido el acondicionamiento, la
clasificación y la descripción sumaria del contenido. El volumen
resultante ha sido de 9,3 m (93 cajas de archivo estándar) y el trabajo
de descripción ha dado pie a generar 270 registros informáticos,
consultables desde esta página Web. De esta manera, el ANC consciente de
su alto valor para el conocimiento de la Cataluña del siglo XVIII, ha
puesto el fondo a disposición de los investigadores tan rápidamente como
ha sido materialmente posible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario