La bomba que envió una escuela del mar a la montaña
Hace 80 años, el fascista capitán Rampaldi dejó caer sus bombas sobre la aún icónica Escola del Mar, una arcadia infantil
La Escola del Mar, al fondo, obra de Josep Goday, y varios de sus alumnos, en primer plano, en la hora del baño. /
En enero de 1938, la ciudad era bombardeada cada cuatro días por la aviación italiana, y así una mañana ardió aquella escuela que causaba admiración internacional
La placa, efectivamente, ahora luce. Incorpora incluso un par de fotografías viradas en sepia. De la Escola del Mar se conservan decenas de imágenes que irradian todas una enorme alegría. Pero como homenaje, nada supera el documental que hace ocho años rodaron Mireia Corbera, Anna Morejón y Sandra Alsina, pues lograron entrevistar aún a media docena de exalumnos de aquella primera sede del colegio que en primera persona retrataban estupendamente el ambiente que se respiraba en ese centro educativo junto al mar, una suerte de república infantil en la que se elegían cargos como el de cronista general, encargado de levantar acta de los acontecimientos del día, ni que fuera el canto de las alondras, no había segregación por sexos, jamás se daba un cachete o un pescozón y en clase había una gramola para escuchar a Mozart o a Tchaikovsky. Merece mucho la pena dedicarle la media hora que dura 'Han bombardeado una escuela!', tal y como lo titularon las directoras, porque así se encabezó en la prensa una de las noticias que aquel enero de 1938 dio fe, sin dedicarle mucho espacio, al suceso.
Como el trabajo de Corbera, Morejón y Alsina cuenta tanto y tan bien y ahí está, en Youtube, no está de más, aquí, aprovechar el espacio disponible para apostillar tres cuestiones colaterales y de paso ser fiel al 'esprit de chicane' de esta sección.
Barcelona es extraña, dedica calles a quienes la bombardean y hasta obsequió a los siniestros Hermanos Badia con una plaza
Segundo. Un aniversario como este es siempre una oportunidad para revisitar la prensa de la época y, claro, quedarse a cuadros. El actual decano de los periódicos locales apenas dijo nada sobre aquella tremenda pérdida. La portada y la mayor parte de las páginas interiores estaban dedicadas a las hazañas de las tropas republicanas. 'Teruel, limpio de facciosos'. Ese era el título de portada. A la Escola del Mar le dedicaron ocho líneas. Se supone que era para no dar pistas al enemigo. Eso cuentan. Pse... Esquilo, que por algo luchó en la Batalla de Maratón, concluyó hace 2.500 años que la verdad siempre es la primera víctima de una guerra, y la civil del 36 al 39 no fue una excepción. En aquel enero de bombas, el relato en Barcelona era de camino a la victoria. Visto con perspectiva, era todo muy raro. Por enlazar con el principio de esta crónica, igual que aún hay una Rambla Prim y quedan los restos de una calle del Duque de la Victoria, alias de Espartero, ahora solo Duc, entonces había una plaza dedicada a los siniestros Hermanos Badia. ¿Cuál? La actual Francesc Macià.
Tercero. Del capitán Rampaldi apenas nada se sabe. Despegó en Baleares, sobrevoló Barcelona a 3.000 metros, soltó las bombas y luego hizo un picado para burlar las defensas republicanas y perderse de nuevo hacia el este, como ese personaje de Julian Barnes que, a bordo de un caza y sobre el Canal de la Mancha, realizó idéntica maniobra y vio así dos veces en un día salir el sol. Pero lo de Rampaldi no tuvo nada de poético. Fue pura indecencia. El alto mando italiano tenía dudas sobre si era viable emplear los Savoia en vuelo nocturno. Barcelona fue su conejillo de indias igual que en 1911 lo fueron las tropas otomanas en Libia cuando otro italiano, Giulio Gavotti, tuvo el sucio honor de protagonizar por primera vez en la historia bélica un bombardeo desde un avión.
fuente:el periodico de catalunya
De l’1 al 30 de gener de 1938, l’aviació legionària
italiana bombardejà Barcelona per facilitar les operacions ofensives de
l’exèrcit rebel a la República. El mes de novembre del 1937, la ciutat
havia esdevingut capital de tres governs —català , basc i espanyol— i el
centre polític de defensa de la República en el context de batalles
estratègiques importants, com la de Terol, el front d’Extremadura i la
renovada resistència de Madrid.
Mai la ciutat havia estat bombardejada amb aquella intensitat. El Poblenou, la Barceloneta, Sant Andreu, Can Tunis, el Gòtic, l’Eixample i el Guinardó van ser els barris més afectats i el port va quedar pràcticament inservible. Va ser en aquests bombardejos que es van produir les massacres infantils a l’escola de Sant Felip Neri i a la Barceloneta. A finals de gener de 1938 s’havien produït ja més morts que en tot el 1937.
Mesos després, els dies 16, 17 i 18 de març, l’aviació feixista atacà Barcelona amb una nova tècnica de guerra: el bombardeig de saturació, que implica el llançament sistemàtic i continuat de bombes en caiguda lliure combinades amb bombes incendiàries, sense un objectiu militar precís, tan sols el propòsit de deixar el territori devastat. En tres dies va haver-hi a l’entorn d’un miler de morts, 1.500 ferits i una important destrucció d’edificis a diversos barris.
En complir-se el vuitantè aniversari d’aquestes agressions a la ciutat republicana, el Comissionat promou aquest programa recordatori dels fets per transmetre records, vivències i coneixement d’aquelles accions a mans del feixisme, amb la finalitat que els ciutadans i ciutadanes d’avui disposin d’elements per valorar la responsabilitat de la destrucció de vides i patrimonis, i també l’esforç de la ciutadania per protegir-se, defensar-se i reorganitzar la vida de la ciutat, que acollia milers de refugiats establerts a Catalunya sota la protecció i coordinació dels municipis.
S’inaugurarà l’exposició “Una infància sota les bombes”, que mostra la vivència dels nens i nenes que van patir els bombardejos i com els van representar en dibuixos fets a les a escoles, refugis i campaments… I l’empremta que en alguns artistes ha deixat aquella experiència en la seva vida adulta o la interpretació de les marques d’aquells atacs en l’espai urbà.
L’exposició se celebra al Born Centre de Cultura i Memòria del mes de maig al mes d’octubre del 2018.
El programa commemoratiu inclou l’edició del llibre Barcelona, topografia de la destrucció, resultat d’una exhaustiva recerca en arxius municipals per mostrar el detall dels llocs que van rebre els impactes de les bombes, les cases i equipaments destruïts, el nombre d’afectats i la destrucció de béns en cada cas. El volum està acompanyat d’imatges que documenten la destrucció de les estructures de la ciutat, i de col·laboracions d’especialistes que contextualitzen els bombardejos, les estratègies de defensa, les causes i les conseqüències dels atacs.
Fuente: Ayuntament de Barcelona
Mai la ciutat havia estat bombardejada amb aquella intensitat. El Poblenou, la Barceloneta, Sant Andreu, Can Tunis, el Gòtic, l’Eixample i el Guinardó van ser els barris més afectats i el port va quedar pràcticament inservible. Va ser en aquests bombardejos que es van produir les massacres infantils a l’escola de Sant Felip Neri i a la Barceloneta. A finals de gener de 1938 s’havien produït ja més morts que en tot el 1937.
Mesos després, els dies 16, 17 i 18 de març, l’aviació feixista atacà Barcelona amb una nova tècnica de guerra: el bombardeig de saturació, que implica el llançament sistemàtic i continuat de bombes en caiguda lliure combinades amb bombes incendiàries, sense un objectiu militar precís, tan sols el propòsit de deixar el territori devastat. En tres dies va haver-hi a l’entorn d’un miler de morts, 1.500 ferits i una important destrucció d’edificis a diversos barris.
En complir-se el vuitantè aniversari d’aquestes agressions a la ciutat republicana, el Comissionat promou aquest programa recordatori dels fets per transmetre records, vivències i coneixement d’aquelles accions a mans del feixisme, amb la finalitat que els ciutadans i ciutadanes d’avui disposin d’elements per valorar la responsabilitat de la destrucció de vides i patrimonis, i també l’esforç de la ciutadania per protegir-se, defensar-se i reorganitzar la vida de la ciutat, que acollia milers de refugiats establerts a Catalunya sota la protecció i coordinació dels municipis.
S’inaugurarà l’exposició “Una infància sota les bombes”, que mostra la vivència dels nens i nenes que van patir els bombardejos i com els van representar en dibuixos fets a les a escoles, refugis i campaments… I l’empremta que en alguns artistes ha deixat aquella experiència en la seva vida adulta o la interpretació de les marques d’aquells atacs en l’espai urbà.
L’exposició se celebra al Born Centre de Cultura i Memòria del mes de maig al mes d’octubre del 2018.
El programa commemoratiu inclou l’edició del llibre Barcelona, topografia de la destrucció, resultat d’una exhaustiva recerca en arxius municipals per mostrar el detall dels llocs que van rebre els impactes de les bombes, les cases i equipaments destruïts, el nombre d’afectats i la destrucció de béns en cada cas. El volum està acompanyat d’imatges que documenten la destrucció de les estructures de la ciutat, i de col·laboracions d’especialistes que contextualitzen els bombardejos, les estratègies de defensa, les causes i les conseqüències dels atacs.
Fuente: Ayuntament de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario