ELS CAMPS ELISIS (1855-1873)

ELS CAMPS ELISIS (1855-1873)

1858.- El llac i la muntanya russa eren les atraccions estrella dels Camps Elisis. (Font: Llibreria Josep Lluch. Barcelona)

El recinte ocupava una extensió aproximada a l'equivalent a vuit illes de l'Eixample i s'estenia des del carrer Rosselló fin a Aragó i dels de Passeig de Gràcia fins al curs del Torrent de l'Olla que baixava de Gràcia. Va ser projectat per Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1985) i va tenir l'honor de ser el primer parc d'atraccions de la història de la ciutat. 

Hi destacava una espectacular muntanya russa que va provocar l'admiració de la ciutadania de l'època, que mai havia vist construccions d'aquesta mena. Al seu voltant s'escampaven les diferents instal·lacions i serveis (teatre, sala per a ball i concerts, cafè, restaurant, vaqueria i fonda) així com gronxadors, cavallets, espais d'aigua, gàbies, hivernacles i una gran esplanada polivalent, que tan aviat podia servir per instal·lar-hi un circ, com per celebrar-hi una corrida de toros, o curses de velocitat i espectacles esportius.

*1854.- La muntanya russa dels Camps Elisis era el buc insignia del complex lúdic situat a mig camí entre Barcelona i Gràcia. 

(Foto: F. Gobinet de Villecholes)

El saló de ball i concerts era en els seus orígens una estructura de ferro colat que sustentava una gran nau rectangular amb una coberta de fusta. En els seus extrems tenia situats el cafè i el restaurant respectivament. L'escenògraf francès Fèlix Cagé va ser l'encarregat de la decoració interior. Al 1865 Mestres va transformar aquest saló en un teatre amb escenari, vestíbul i noves façanes que van contribuir a millorar sensiblement l'anterior versió. Aquest teatre es pot considerar com l'antecedent immediat del Teatre Líric que va començar a funcionar en aquell mateix indret a partir del 1881.  

*1852.- Plànol de la façana del projecte original de la sala de ball dels Camps Elisis, 

obra de Josep Oriol Mestres

 (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

*1852.- Dibuix de l'interior de la sala de ball i concerts dels Camps Elisis, signat per Mariano Borrell i Benedicto.

 (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

* Plànols que ens orienten sobre l'emplaçament exacte dels Camps Elisis a la frontera entre Gràcia i Barcelona a mitjans del segle XIX. 

(Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El 1873 totes les instal·lacions havien tancat llevat del teatre que va seguir programant durant 3 anys més. Els Camps Elisis van quedar condemnants per l'ambisiós projecte urbanistic que suposava l'execució de l'Eixample Cerdà en aquella zona que tenia que unir Barcelona amb Gràcia. 
L'únic record que ens queda avui del que van ser aquells Camps Elisis el tenim en el passatge que duu el seu nom i que discorre en direcció mar/muntanya per l'interior de l'illa formada pels carrers València, Mallorca, Passeig de Gràcia i Pau Claris.