PASSEIG DE L'ESPLANADA o PRIMER PASSEIG DE SANT JOAN (1802-1880)

FONT D'ARETUSA. 

Passeig de l'Esplanada (1802-1870's)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i RAMON VILALTA

1870's.- La Font d'Aretusa vista des de l'extrem sud del passeig de l'Esplanada

Dels quatre grups escultòrics en forma de brolladors que es van instal·lar al Passeig de l'Esplanada, la Font d'Aretusa ocupava l'extrem sud, el més proper a la Duana al costat del Jardí del General en un indret que avui coincidiria més o menys amb el començament del carrer Comerç davant de l'estació de França.

Aquesta font monumental, a l'igual de la d'Hèrcules situada a l'altre extrem, tenia molta més alçària i presència que els dos brolladors centrals del passeig dedicats a Nereida i Tritó. 

Aretusa, nimfa de la mitologia grega pertanyent als grup de las nàiades i vinculada per tant a les aigües, apareixia al cim de l'estructura de la font, que era formada per un pedestal superior sobre un gran pom de roca humida i plena de molsa i altra vegetació aquàtica, del que sobresortien els colls i els caps de quatre oques que projectaven aigua pels seus becs. A la bassa d'aigua inferior que encerclava el grup es podien veure també les escultures de quatre tortugues, que suraven sobre la superficie i de les boques de les quals brollava aigua en direcció a la font.

Igual com s'esdevé amb la major part dels altres grups escultòrics del passeig, no s'ha pogut determinar la identitat de l'autor d'aquesta font. En tot cas, la seva desaparició, cap a mitjans de la década dels 1870's, es vincula a la reurbanització de tota aquella zona, que va canviar totalment d'aspecte amb la construcció del Mercat del Born i els habitatges de Fontseré al sector comprès entre l'actual passeig de Picasso i el carrer Comerç

1870's.- Una imatge del Jardí del General en la que es veu la Font d'Aretusa (quadre vermell) al començament del passeig de l'Esplanada. El carrer que apareix en primer terme és l'antic passeig de la Duana, actual avinguda del Marquès de l'Argentera. 

(Foto: Joan Martí. Sèrie Bellezas de Barcelona. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

FONT DE LA NEREIDA. 

Passeig de l'Esplanada (1802-1870's)

1870's.- La Font de la Nereida al centre del Passeig de l'Esplanada. Al fons es pot veure també la Font d'Hèrcules que tancava el jardí per la part nord. 

Un dels brolladors que ornamentaven el recorregut del Passeig de l'Esplanada era el de la Font de la Nereida. Juntament amb la font del Tritó era situada en la part central del jardí. No s'ha pogut esbrinar qui fou l'autor d'aquesta escultura de finals del segle XVIII instal·lada en aquest indret en inaugurar-se el passeig l'any 1802.

Representava la imatge de la nimfa nua i enfilada sobre un dofí amb un dels seus braços subjectant-se el cap entre un brollador que projectava l'aigua verticalment. L'estàtua era situada al centre d'una bassa circular plena d'aigua i protegida per una tanca metàl·lica.

Les Nereides segons la mitologia grega eren filles de Nereu, el déu del Mar, i de Doris filla d'Oceà i per això eren considerades nimfes del mar.

Aquesta font va desaparèixer a finals dels anys 1870's quan es va reurbanitzar la zona dels voltants del Born aprofitant l'enderrocament de l'antiga Ciutadella.

1850.- Litografia de la ciutat de Barcelona a vol d'ocell. El cercle groc coincideix amb l'emplaçament de la Font de la Nereida.

 (Font:  Arxiu Històric de la Ciutat. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.)

PASSEIG DE L'ESPLANADA

 o 

PRIMER PASSEIG DE SANT JOAN (1802-1880)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, LLUÍS FELISART i RAMON VILALTA

1806.- Emplaçament del jardí de l'Esplanada (rectangle vermell) entre el barri de la Ribera i la fortificació de la Ciutadella.

 (Font: Plànol de Barcelona de Moulinier. Institut Cartogràfic de Catalunya)

Després de les Rambles aquest va ser el primer gran passeig arbrat que va tenir Barcelona. Començava al passeig de la Duana (actual avinguda del Marquès de l'Argentera) on hi havia el Jardí del General, continuava pels terrenys on després s'aixecaria el mercat del Born i resseguia un curs paral·lel al de l'actual carrer del Comerç fins a morir prop de l'actual placeta del Comerç, davant del baluard del Portal Nou.

Aquest passeig fou batejat oficialment com a Passeig de Sant Joan, si bé era conegut popularment com el passeig o jardí de l'Esplanada, en referència al gran espai buit que havien deixat els enderrocs que es varen executar per construir la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat de 1714.

El passeig va ser projectat per Agustín de Lancaster y Araciel, capità general de Catalunya a finals del segle XVIII. Les obres van durar entre 1796 i 1802. L'estructura del passeig era formada per diverses fileres d'arbres a cada banda, un camí central amb quatre fonts brolladors aixecades sobre basses d'aigua circulars i situades de forma més o menys equidistant amb una separació aproximada de dos-cents metres entre elles. D'aquestes fonts avui només se'n conserva una: la Font d'Hèrcules que des de l'any 1928 es troba emplaçada a l'encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega.

1855.- Detall del passeig de l'Esplanada amb el Jardi del General a l'extrem sud i les quatre fonts monumentals al llarg del seu recorregut.

 (Font: Plànol de Sala editor. Sistema Acklin.  Institut Cartogràfic de Catalunya) 

Dues imatges de la Font d'Hèrcules, que era emplaçada a l'extrem nord del passeig. La superior correspon a una fotografia de J.E. Puig (1880) captada quan s'estaven fent les obres de reurbanització de la zona que van comportar la desaparició del passeig de l'Esplanada. La inferior a un gravat de l'època publicat a La Ilustración.

La primera font pel cantó de mar era la de la nimfa Aretusa, que coincidia amb l'extrem sud del passeig. A continuació en direcció nord hi havia la font del Tritó, la figura del qual apareixia domant un cavall de mar, tot seguit la Font de la Nereida cavalcant sobre un dofí,  i finalment l'esmentada Font d'Hèrcules. 

L'espai central disposava també de bancs i quedava delimitat i protegit per tanques i baranes dels dos camins laterals reservats per a la circulació de carruatges i bestiar.

La construcció del Mercat del Born, l'enderrocament de la Ciutadella i tota l'operació urbanística vinculada a la celebració de l'Exposició Universal de 1888 suposarien el final definitiu del passeig de l'Esplanada. Com ja s'ha dit, únicament la Font d'Hèrcules va romandre molt a prop del seu lloc original amb alguna modificació en la seva base, quedant emplaçada al jardí del nou Palau de Belles Arts, que es va construir per l'Exposició on actualment hi ha l'edifici dels jutjats.

1888.- Amb la desaparició del Passeig de l'Esplanada la Font d'Hèrcules va ser ressituada molt a prop. Va quedar dins el recinte del nou Palau de Belles Arts i va perdre la part inferior del seu basament original. Al fons es veuen els edificis del carrer Comerç entre els arbres es pot distingir la silueta de l'Arc de Triomf. (Foto: Ballell)

Diorama del Passeig de L'Esplanada fet per Josep Mestres i Cabanes (1898-1990) i restaurat per encàrrec del Museu d'Història de Barcelona.

1834.- Descripció que feia del Jardí de l'Esplanada el Diccionario Geográfico Universal.

Gravat que detalla els quatre trams que integraven el passeig de l'Esplanada amb les quatre fonts brollador monumentals. De dalt a abaix les fonts d'Hèrcules, Nereida, Tritó i Aretusa. 

(Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

  1882.- La revista La Ilustración demanava que la Font d'Hèrcules, l'última supervivent de l'antic Passeig de l'Esplanada, no desaparegués. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)